socaqui.cat ara a Pau de Sert

El món de la virtualització està totalment dominat a ulls del gran públic per l'omnipresent VMWare i les seves diferents versions i solucions. Tot i això, el programari lliure compta amb importants, i provablement millors, sistemes de virtualització.

SSHFS és el SSH File System, per a poder muntar un accés remot per ssh com si es tractés d'una partició de disc o un volum lògic (LVM). SSHFS efunciona amb FUSE que és un framework que permet crear un sistema d'arxius en l'espai d'usuari (per a usuaris sense privilegis). Existeixen molts projectes que fan us d'aquest framework amb finalitats molt diverses.

A partir de l'article que plantejava una configuració de dos nodes amb DRBD, LVM i GFS2 apareix la necessitat d'utilitzar la característica d'expandir el volum lògic, una de les característiques més importants del LVM.

DRBD + GFS2 + LVM mitjançant Debian Lenny

El plantejament d'aquest document correspon a la necessitat d'accés a un mateix recurs de xarxa, per exemple amb Samba, des de localitzacions geogràfiques diferents.
Posem per cas una empresa que té dues seus, comunicades entre elles per algun sistema amb una velocitat limitada.

El servidor està a la seu central, mentre que els accessos des de la seu remota son molt més lents que en el cas dels usuaris de la seu central.

He afegit una icona als apunts de blog de manera que si algú vol compartir la informació ho podrà fer de manera molt senzilla.
Hi ha disponibles un munt de xarxes socials i sistemes d'agregació, així si trobeu que el contingut val la pena ja ho sabeu.

He aprofitat per actualitzar el motor del blog Drupal i els mòduls a la darrera versió, que ja tocava.

Del mon de la informàtica, i en concret del programari lliure, hi ha moltes àrees que m'interessen. Ja sigui per curiositat o per motius estrictament professionals sovint haig d'aprendre coses noves.
La intenció d'aquest blog ha estat sempre de mantenir-lo amb material molt divers: política, cultura, temes més personals, programari lliure. Però el cert és que darrerament l'he tingut força abandonat i tinc ganes de fer-hi alguna cosa.

Un compromís inexcusable i planificat amb molta antelació m'imepdirà d'anar demà a Barcelona, a una manifestació que promet ser històrica.

Tot i la seva presumible assistència multitudinària no ha estat excempta de polèmica com tot el procés de debat de l'estatut. Per això voldria apuntar 4 punts que crec que són importants.

I malgrat el que diguin, ha estat una jornada històrica. La consulta sobre la independència de Catalunya del 25 d'abril ha estat un èxit i crec que hi ha gent que es deixa portar pel titular fàcil.

En primer lloc m'agradaria parlar de les paraules del conseller Joaquim Nadal que precisament m'han portat a escriure aquesta entrada al blog. Deia en unes declaracions a Catalunya Radio:

"Les consultes no son vinculants, i si no són vinculants no són res"

Que la mort ens fa a tots una mica millors del que hem estat en vida és un fet gairebé tant irrefutable com inexplicable,  però estic fart de sentir les "grans obres" de Juan Antonio Samaranch.

Aquí la perla del la "gran persona" que ens deixa: la valoració que va fer de la mort del general, dictador, feixista i genocida Francisco Franco.

Els ultims mesos s'ha anat sentint parlar de les vegueries, una nova organització territorial pel prinipat de Catalunya. La veritat és que les discusions que es poden copsar dels polítics se centren en el partidisme del grups parlamentaris. Cadascun amb el seu bulldog de torn (Felip Puig, José Zaragoza, Camacho, Jordi Cañas,...) es tiren els plats pel cap. Quin aborriment.