Arxiu d'etiquetes: Miquel Diumé

Miquel Diumé

El dijous passat vaig assistir un any més, i ja en van uns quants, al lliurament de premis Carles Rahola de comunicació local. Tot i que la meva relació amb el món de la comunicació local es limita al consum (tothom té les seves habilitats i les seves mancances), és un acte s’assistència obligada. I obligada en sentit positiu, no pas  com a sinònim de forçada. És el mínim que es pot fer per agraïr a tots els companys de professió del meu pare el detall que van tenir al posar el nom de Miquel Diumé al premi de treball informatiu o divulgatiu en radio.

M’agrada d’anar-hi per veure, ni que sigui de lluny, als excompanys de rodes de premsa, guàrdies de caps de setmana i altres batalletes; molts d’ells, inevitablement, amics seus.

El que més m’emociona, encara, és veure com gairebé vuit anys després aquests companys encara el recorden, més que per la seva feina (que també), pel seu fer, el seu caràcter. Una prova d’això van ser les paraules de Toni Sellas (@tonisellas) quan va anar a recollir el premi que reconeixia la cobertura Eleccions municipals 2015 al Baix Empordà. O la piulada d’en Narcís Genís.

Aquestes són algunes de les darreres mostres d’aquest respecte. Però n’hi h hagut moltes altres. No és l’objectiu desgranar-les totes, sinó agrair-les.

No seria correcte dir que estic orgullós d’en Miquel, perquè jo no tinc cap mèrit que fós així. El que si que puc dir és que em sento molt afortunat d’haver-lo conegut.

TwitterGoogle+LinkedInFacebookEmail