socaqui.cat ara a Pau de Sert

Fa dies que dono voltes a la importància que tenen els fets simbòlics. Fa tants dies com els dies que han passat des del referèndum celebrat a Arenys de Munt.

De vegades tenim interioritzat una mena de sentiment de culpabilitat o de vergona quan es realitza un gest.

Es va criticar molt la cremada de fotografies del rei espanyol. És cert que és gest simbòlic, perquè per si mateix no desencadena res, ni vol aconseguir res. Però crec que és important. I ho demostren les conseqüències. D'una banda acusaren els autors d'estar fent quelcom inútil, i és cert en part. I de l'altra emprenen investigacions i les posteriors accions judicials.

Per tant, potser el fet no és només simbòlic. És clar que pot desencadenar en una multiplicació i que es reprodueixi el fet. En aquest moment deixa de ser simbòlic.

Amb la consulta d'Arenys de Munt ha passat quelcom molt semblant. Un gest que en principi no té validesa legal, entenent per legal el marc jurídic espanyol, ha revolucionat la vida política no només catalana sinó també l'espanyola. Per tant, potser no deu ser tant simbòlic.

És per això que crec que qualsevol acte o gest per ridícul que sembli, per ridícul que ens sembli pot portar conseqüències. I aquest sentit del ridícul és inconscientment interioritzat pel "què diran" els que realment temen l'efecte del gest.

Diuen que la por d'una guerra dura generacions, segurament és l'hora que aquesta por es vagi perdent i la gent no tingui més ganes d'amagar-se pel que realment creu, pensa o sent.

A la socientat de les aparences i la imatge, la importància dels gestors és encara més gran.