socaqui.cat ara a Pau de Sert

Des que em van regalar l'acordió diatònic al setembre no he parat de tocar-lo. La Rita n'és testimoni i persona directament afectada. Això també m'ha servit per aprendre moltes cançons que no coneixia, i la veritat és que em sento afortunat.

La veritat és que m'apassiona però el fet que no sàpiga gaire de música i que no tinc gaire paciència ha fet que no n'hagi après més.

Per qui no ho sàpiga, una colla estem preparant un combat de corrandes a Santa Pau pel dia 21 de març.

Consisteix en un concurs en que els participants hauran de cantar corrandes improvitzant el text a partir d'un tema definit per l'organització. Tot i que no és la nostra intenció de competir-hi, està molt inspirant en el campionat que es fa cada any a Espolla i del que se n'escull el Rei de les Nyacres.

I precisament en Francesc Ribera "Titot" participarà en el combat corranderu, entre molts d'altres (esperem).

Internet és una eina molt potent, però depenent de l'ús que se'n faci pot ser un desastre.

Fa temps es van posar de moda les webcam, però això ja és història. El que es porta ara són les Càmeres IP. I precisament relacionat amb això l'altre dia vaig descobrir una cosa (per casualitat) que demostra que hi ha qui no té miraments a l'hora de fer invents

Les cameres IP tenen la particularitat que es poden connectar a qualsevol xarxa (ja sigui domèstica, empresarial, etc) i se solen utilitzar per sistemes de videovigilancia. Per tant es disposa d'una camera conectada a la xarxa, enfocada cap algun lloc per controlar el que sigui. A la camera s'hi accedeix per una adreça ip i en podem fer la configuració, prèvia introducció del password.

Fins aquí tot bé, però resulta que a la mateixa IP també hi accedim per veure el que la camera està captant, i aquesta vegada, i més greu, sense protecció de contrassenya. Això no tindria cap problema si la camera es queda dins una xarxa local, amb configuració de vlans, controls d'accés etc. Però resulta que hi ha espavilats que enxufen directament aquesta camera a una IP pública d'internet. Si clar, l'administració de la càmera és amb usuari i password, però la visualització és lliure.

I no només això resulta que el google indexa moltes d'aquestes pàgines. Només cal fer la cerca d'aquesta cadena de text:

axis 2130R inurl:/view/shtml

Aquest és un model de càmera que es controla remotament, per més conya.

Sembla que la il·legalització s'ha convertit en l'esport preferit a l'audiència nacional espanyola. Ara és el torn de D3M (en el moment d'escriure l'apunt l'enllaç encara no és il·legal), que properament passarà a formar part de la llarga llista.

He repetit mil i una vegades en aquest blog que això em sembla surrealista, i que no passa enlloc del món. Es pot dir el que es vulgui però cap de les organitzacions il·legalitzades fins ara a l'estat espanyol era una organització terrorista segons la definició estricta del terme. Eren, a pesar de molts, organitzacions polítiques que han estat il·legalitzades per compartir objectius, NO MÈTODES, amb organitzacions armades. I això no passa a cap país del món.

És evident que cada nova iniciativa serà truncada per l'apartheid espanyol. En aquest cas no és per motius de raça sinó per les idees. I també és lògic pensar que qui fa les regles del joc cada vegada trobarà un motiu per il·legalitzar, i si no el troba només es tracta de canviar les normes i ja està.

Espectacular espectacle es va viure a Espolla a la 7a edició de cant improvitzat. Des de la primera selecció fins al combat final, va ser una mostra de cultura recomenable.

El master de Programari Lliure de la UOC que estic fent ja està a la fase final. Em queda el treball i una assignatura. Això vol dir que aviat tindré més temps per a fer altres coses!

Reconec que en una primera etapa de la meva introducció al programari lliure (d'ara en endavant PL) vaig patir el síndrome de l'evangelitzador. Consisteix en intentar fer partícep de l'alegria que sents de descobrir un sistema operatiu que pot servir per a controlar un ordinador. Fins llavors les meves experiències (com la de moltes altres persones) amb el windows m'havien ensenyat que el sistema operatiu servia per a controlar els nervis de l'usuari, o millor dit, descontrolar-los.

Per tant, familiars, amics i coneguts havien de poder tastar les bondats del sistema lliure per execel·lència, el GNU/Linux en les seves diverses variants. Això podia incloure a gent que li importava ben poc que hi hagués un sistema operatiu lliure, al que es podia accedir de forma universal, que tenia una fiabilitat molt alta. Per quin motiu? Doncs per impossibilitat d'instal·lar segons quins jocs, impossibilitat d'utilitzar totes les característiques de segons quins dispositius, una nova nomenclatura d'aquests dispositius, etc.

Gràcies a en Borja he descobert un grup basc anomenat Trikizio (això dels acordions és una secta!) i m'han agradat. Només he pogut escoltar alguna cosa al youtube i a goear.

Fa uns dies em va arribar per correu electrònic la invitació per adherir-me a una campanya que reclama el bon nom de Catalunya, posat en qüestió The Economist: http://www.respostaeconomist.cat.

El PSC, com la resta de partits "catalans", fa el ridícul amb el finançament i la seva suposada pressió al PSOE. La credibilitat dels partits està sota mínims i el PSC, diguin el que diguin els seus membres, han fet pena, per pena dels catalans.

Em truca la Rita que ha sentit a la radio que s'ha mort Mikel Laboa. La veritat és que m'ha sapigut molt de greu. M'hauria agradat veure'l alguna vegada en concert, però ara ja no hi soc a temps.

Hi ha moltes cançons però a mi m'agrada especialment Txoria Txori