socaqui.cat ara a Pau de Sert

El cap de setmana passat vam anar a Colera. El dissabte al matí vam anar a un lloc que ja té nom: l'Olivera d'en Miquel. Feia temps que ho tenia el cap, i a més li devia de feia temps unes notes a en Miquel. Així doncs, riera de Molinàs amunt, girem cap a la dreta ens enfilem i ja hi som.

No seria un bon blogger (de fet no ho sóc) si no tingués cap apunt que fes referència a l'actual crisi. De totes maneres la meva aportació serà un xic diferent: ni anàlisi, ni previsions, ni exigències de responsabilitat. Només vull destacar un fet curiós:

Els socialistes volen participar en la refundació del Capitalisme.

Com ens hem de veure!

Ara semblarà que faig la pilota a la profe, però no. Magrada el vídeo i també penso que és una bona manera de compartir la música que m'agrada, en aquest cas el grup Sol i Serena, amb la gent que mira el Blog (eo, eo,... algú el mira?)

La veritat és que desconeixia el fet que durant la república s'havien canviat noms d'alguns pobles i ens havíem "ventilat" els sants.

Senyores i senyors, si us plau, mirin cap a un altre costat, despistin, dissimulin,... Aquí no ha passat res.

Publicacions:

Organitzacions polítiques:

El passat dia 10 de setembre va ser el meu aniversari. No ho dic perquè aquells despistats que se suposa que ho havien de saber i no em van felicitar se sentin malament! Jo, si no fos per la Rita, seria dels desatrosos humans que no recorden les dates assenyalades de la gent que els envolta.

Fa uns dies que al títol del blog hi ha un afegit, Pau de Sert. Molta gent, com jo fins fa ben poc, no ho sabrà, però Pau de Sert era el nom de Santa Pau (població on visc actualment) en l'època de la república.

Començo a pensar que això de l'estatut és un ens virtual que serveix, únicament, per a omplir pàgines de diaris i edicions de telenotícies.

Si no en vam tenir prou amb tot l'enrenou de la redacció, després ens va venir la "negociació" de CiU en nom de "La Caixa" i altres empreses que dirigeixen el país. Tot seguit el referèndum per aprobar una revisió de l'estatut, que gràcies al tribunal constitucional quedarà en res.

Que serien unes vacances sense ordinadors? Buf, no ho vull ni pensar, encara que a algú li pugui semblar que pel fet d'estar davant de l'ordinador tot el dia no n'hagi de tenir ganes.

Darrerament es parla molt pel fet que les dues cambres de representants italianes han aprobat una llei que li dóna la immunitat. Hi ha molta gent escandalitzada per això, però que en canvi no han parat (o no han volgut) atenció a l'article 56 de la contitució espanyola: