socaqui.cat ara a Pau de Sert

Després de la despedida d'en Miquel vam anar tots 6 a Colera: l'Íria, la Sonia, en David, la Dolors, la Rita i Jo. Crec que va ser bo anar-hi de seguida.

El primer matí de ser-hi, la Dolors i jo vam aixecar-nos cap a quarts de set del matí i vam començar a caminar. L'objectiu era molt clar, havíem d'arribar al Castell de Querroig. En realitat son 4 pedres mal posades damunt d'un turonet, però és un lloc simbòlic i entranyable.

Tal i com varem fer l'any passat amb la Rita, hem anat a penjar l'estelada a una muntanya en motiu de la Diada. Aquest any hem escollit el Puigsacalm per deixar la bandera que durant tot l'any ha onejat al nostre balcó.

A començaments d'agost vam anar amb la Lídia, l'Eudald i la Rita al refugi d'Amitges. Va ser una excursió que teniem pendent de dues setmanes anteriors per culpa de la pluja.

El divendres 3 d'agost ens en vam anar a primera hora de la tarda fins a trobar un lloc on poder sopar i dormir a prop d'Espot.

L'endemà vam fer "l'ascens" al refugi d'Amitges (2380m). La veritat és que jo no estic en el meu millor moment de forma i ho vaig notar. Després de molt de temps de no caminar, fer-ho a sota el sol que queia, deu n'hi do.

L'endemà a primera hora ens vam llevar i vam començar a caminar. L'excursió prometia doncs havíem d'anar al Tuc de Saboredo (2829m), al Pic d'Amitges (2851m), tornar l refugi, recollir les coses i tornar a Espot per dinar una mica i començar l'operació tornada. 

 

El diumenge passat vam anar d'excursió a Cabrera. S'ha de reconèixer que la caminada és de dificultat baixa. Amb una hora ens vam plantar a dalt, la qual cosa vol dir que no vam ni justificar el tiberi que ens vam "fotre" a dalt.

Com es pot veure a la imatge, i és important de remarcar-ho, finalment ens vam poder endur a en Ferran. Cal reconèixer, però, que va haver de ser enganyat perquè sinó encara seria a casa seu clapant.

Per fi hem conegut a l'Eudald, l'amic d'en Guillem, i l'Eudald i la Montse. Es tractava d'anar tota una colla des de sota de Santa Maria de Finestres fins a Santa Pau (ep! que potser en sentirem a parlar més d'aquest petit poble de la Garrotxa).

La colla érem: l'Afra, la Cris, la Montse, la Rita, l'Eudald, en Guillem, l'Eudald (gran, no El Gran), Xevi i jo.

Ah, i l'excursió ha estat una passejadeta d'una hora i mitja. Hem començat a caminar cap a tres quarts d'onze i fins cap a quarts de dues. Tot xino xano per fageda, i altres éssers vegetals d'igual majestuositat!

Tot seguit algunes fotografies de la jornada. En falten unes quantes perquè totes n'hem fet, però aquestes són les nostres.

Doncs tothom aprofita per fugir i fer coses diferents i nosaltres no hem sigut menys! No hem fugit, hem fet el que ens agrada fer i no podem fer mai, per una cosa o una altra: anar a la muntanya.

Teniem pendent d'anar al Taga des de feia temps. És una muntanya que ens agrada i no és molt cansada si fas l'ascenció des de Pardines. Així que amb l'Eudald i la Lídia cap amunt que fa pujada!

[[image:1]]

La segona excursió d'aquests dies ha estat al Bassegoda, un altre mite pendent. Hi havia anat fa molts anys amb en Siset, en Jordi i la Maite si no recordo malament i una altra des d'Albanya amb l'Alcalà (quin fart de caminar!).

Ara si que feia dies que no anavem a caminar, i la veritat és que ho necessitava. De fet em pensava que acabaria molt més cansat però l'excursió ha estat senzillament genial. Teniem un bon guia, el sogre barbut!

Cap a un quart de vuit hem sortit de Girona direcció a Ull de Ter. Cap a dos quarts de deu ens hem posat a caminar. La temperatura ha estat perfecte, feia sol però el vent ha fet una feina impecable. No ha estat molt fort però sufucient per fer-nos un camí suau.

Després de tant sentir-ne parlar a la Rita he pogut estar al Coll de la Marrana (coll amb LL!). Pel que he deduit la 90% de les rutes que va fer amb el cau van passar per allà. Finalment, hem arribat al cim, al Bastiments.

[[image:1]]

És sabut per tothom que si l'inici d'any es caracteritza per alguna cosa és, precisament, per les bones intencions. I clar, ni la Rita ni jo en voliem ser una excepció.

Ja que no va poder ser el dia 1 va ser el dia 2, però vam començar l'any estirant les cames. Vam deixar l'auto a Hostalets d'en Bas i vam anar cap a Sant Miquel de Falgars, refugi del GEiEG.

Des de dalt hi havia prou bona vista, com es pot veure a les imatges.
[[image:1]]

Sant Miquel, per qui no ho sàpiga, és una muntanyeta que hi ha entre Girona i Celrà. Bé, porser seria més correcte dir entre Campdorà i Celrà. A dalt hi ha una torre que fa poc han restaurat. Bé, de fet ja fa uns mesos, però ni jo ni la Rita encara hi havíem estat.

La veritat és que val la pena de pujar-hi perquè hi ha molt bona vista. Tot i que la visibilitat avui no era com la de dies anteriors, tot s'ha de dir. A més, ara, hi ha 360 graus des de dalt la torre, i es pot veure des del Montseny fins a les Medes tranquilament.
[[image:1]]
Amb la Rita hem aprofitat per agafar una mica de romaní, que per alguna cosa hem passat pel camí del Romaní.

Doncs si. I mira que en feia de temps que tenia ganes d'anar a la muntanya. El que passa és que amb tot el merder que ha comportat el pis la cosa s'ha anat deixant de banda. I és que cada cap de setmana, si no era una cosa era l'altre i així ens hem passat l'hivern i la primavera sense fer cap escursioneta.




Aques pont de Sant Joan (bé, jo faig Sant Pere, també) eren els únics dies que ens coincidien festes amb la Rita, així que va tenir la fantàstica pensada d'anar a la muntanya. Ah, i vam matar dos pardals d'un tret perquè a part de tenir ganes d'anar a muntanya també tenia ganes d'anar per la Catalunya Nord. No sé per què, però... I si, ens vam decidir a anar als Llacs de Carançà.



Aquesta era la intenció, però ja se sap...